ZEN

ZEN

Za-Zen és simplement asseure’s – o caminar- i restar expectant en actitud d’absoluta confiança i màxima atenció, relaxada sempre! Zen no és organitzar les coses segons Zen. No és negar que es té cervell, sinó usar-lo com s’usa un plat fondo quan hom vol menjar sopa. Zen és simplicitat o complexitat, i cap de les dues. És propi d’imbècils, doctors i de gent normal. Zen és menjar la sopa amb gust i agraïment vers la vida, o sigui el cuiner/a i l’hortolà proveïdor……. menjar-la amb alegria i digerir-la eficientment, també és Zen.

Després de tants dies assegut, vaig tenir ganes de caminar i llavors no vaig saber si això era zen. Em vaig dir a mi mateix; el teu grau d’imbecil·litat ha crescut…això és pur Zen, i ho vaig veure tot una mica diferent. Cansat de tant pintar i en descansar, vaig saber que això també era Zen. Quan vaig veure el préssec il·luminat pel sol de la tarda, vaig pensar que no era Zen, per massa tòpic. Per fi vaig deixar de pensar en si l’era o no ho era, i llavors em vaig sentir Zen. M’he demanat una paraula, una sola que expliques “raonablement” Zen. He triat sinceritat.

(*) Avui em preguntava quina seria la paraula més allunyada de Zen. Com un llamp m’ha aparegut a la ment el mot, dubte.

(*) I ara afegiria, por.

(*) Pre Zen és quan ni saps que pots estar adormit o despert- vius-. El post Zen és quan et confirmes a tu mateix, que ets un dorment. El Zen del mig s’inicia quant prens consciència que tens dues opcions clares a triar. Seguir dormint o iniciar una via per anar despertant. I despertar a què? O seguir dormint a que? Llavors és quan ZaZen, o asseure, o caminar o pintar, pren sentit. I sobretot quan has pres consciència del magnífic present que hom a d’estar atent per gaudir-lo.

(*) Hi ha dues paraules que juguen un paper clau en aquest joc evolutiu.
Ignorància i consciència. És la ignorància el primer graó de la consciència? La dissipació de la primera alimenta la segona. Però més que reflexionar, el que m’agrada és seure o veure i en l’espera descansar dels esforços. A la fi, el coneixement, la bellesa, les certeses, són dins i no fora de mi. Primer endins per descobrir que no hi ha enfora de mi.
Esforços per anar enlloc. Esforços només per, a la fi, reconèixer la naturalesa
original pròpia i compartida.

(*) Zen per a mi és una actitud interior i conseqüentment també externa de respecte i que fuig de creacions absents d’autenticitat. Definir què és autentic és fàcil. Allò que un percebi com el més allunyat de la mentida, la falsedat o succedani. O sigui el que un percebi com el més proper a veritat, encertat, just i autèntic.

(*) Avui sé que Zen és reconeixes com el gran observador present.

(*) Avui comprenc que és un observador que estima i com a tal, no jutja el joc de la vida, malgrat hi participa.