ABSORCIÓ

Hauré de mantenir-me despert i atent per no ser absorbit per l’obra dels altres. Observar el seu procés i admirar els seus assoliments, si, però mai “caure sotmès” als seus poders suggestius. Per no ser absorbit pel gust de l’elit que domina o el de les masses que imposa, per no ser absorbit per models acadèmics, siguin tradicionals o avantguardistes, no doblegar-me davant els codis culturals més significants, o pres per cosmovisions a la moda, per no ser engolit per res, subtilment o d’una forma determinant.
D’altra banda, alliberar-me de forma absoluta, de la influència de l’entorn, ratlla la fantasia.

La meva reacció és en gran manera més reacció que acció, és una defensa resolta i brava, davant un atac frontal. I més que un atac, és sobreviure a una immersió de principi, la qual prendren autoconsciència definida, requereix eines de percepció molt eficients. És la vella història de les influències: maternes, socials, culturals, etc.

(*) Convèncer-me que aquestes ingerències de l’ambient no poden ofegar l’inici interior, l’impuls creatiu propi. Una determinació, volguda i sostinguda serà sòl anivellat on podré basar i construir la columna, que vertical, iniciés l’edifici de la creació artística. Determinació que mai, ja, abandonaré.
Sostreure’s al domini, a la dictadura, gairebé invisible, de conceptes i patrons formals, propis d’unes societats primer i cultures, és un treball d’introspecció i determinació gegantesca. La deglució ha de ser evitada amb eficient consciència. En nom de/i amb llibertat, exercir les oportunitats d’experimentació que la vida ofereix, per l’aprenentatge de la creació. Sento que aquesta via pot conduir-me a una feina-experimentació sostinguda en el temps.