AUTOENGANY

AUTOENGANY

Mentir-se a un mateix és un excel·lent truc de màgia cerebral. Per autodefensar-nos ens autoenganyem amb eficiència. Com a verí de baixa intensitat, l’ocultació s’escampa impertorbable. Indefectiblement és una defensa. Cavalca amb el banal i el va, i aquests reforcen un jo irreal que enfosqueix les decisions a prendre i crea trencament, desconnexió i manca d’unitat. Enganyar-se, esdevé una capacitat enginyosa de l’ego. Resulta difícil adonar-se compte del qual un mateix, prefereix ignorar. Som creadors i com a tals també sabem crear mentides sobre un mateix. Som inhàbils, en mantenir-nos sincers amb nosaltres mateixos. Que defensem? Aquesta és la pregunta. Ens defensem de la pròpia visió? Ens defensem de l’observació dels altres? Estèticament que comporta auto enganyar-me?. L’exercici de comparació que en les nostres societats és tan habitual, alimenta aquest complex mecanisme que només ens permet seguir ignorant qui som i que desitgem.

És l’educació rebuda, o potser, la pròpia dinàmica evolutiva que inclou aquest moviment d’ ocultació sobre les pròpies coses, a l’espera de millors moments? També ho fem perquè socialment hi ha mecanismes repressius? Hauríem primer d’anar cap a fora, per conèixer el que anomenem realitat i finalment endins, en un retorn, amb preguntes, més essencialment
íntimes? L’artista, en aquest estadi ha d’alimentar-se més enllà del seu propi “background” -bagatge cultural-. Són experiències i coneixement que l’hi oferiran referències enfront la decisió. Però, quines situacions o circumstàncies ens estimulen a fer passos conscients i tranquils, a acceptar-los i construir una senda individual pròpia.? I sendes estètiques. Superar prejudicis instal·lats, font d’autoengany, ens demana reflexió. En el treball plàstic, estètic estem fortament determinats per tants patrons inconscients que deslliurar-se d’ells és possible amb treball sobre si. No n’hi ha prou amb el bagatge cultural.

(*) A vista d’ocell, entreveig, l’autoengany, com instal·lat i sostingut per incapacitats nascudes d’estats de consciència massa establerts, habituals, alimentat en ocasions extremes, per desordres psicològics ( neurosis, obsessions, subtils alienacions, etc etc.) Si aquest és revisat, es produeixen canvis, i tot pren una altra traça i visió. L’esforç personal per superar la penúria de consciència estètica ha de ser, evidentment volgut i sostingut. Les no veritats o mentides sobre un mateix, són tan assumides, regulars i inercials, en les nostres existències estètiques, que passen, a un segon o tercer pla, es converteixen en desapercebudes. Bàsicament, observo que la causa primera, que origina tan diversos problemes d’autoengany és una actitud i conceptualització errònia sobre la identificació que fem de nosaltres mateixos. I un altre d’evident fora el simple interès, lògic, per sortir d’un indret del qual desconeixes que hi ets: inconsciència. Ens protegim de l’ànsia, enpetitin el grau de consciència. Queda encara per fer, un llistat més concret d’autoenganys en els quals caiem. Incidirem, altre volta, en aquests.

Ribera Turu
Privacy Overview

This website uses cookies so that we can provide you with the best user experience possible. Cookie information is stored in your browser and performs functions such as recognising you when you return to our website and helping our team to understand which sections of the website you find most interesting and useful.