BLANC, SÍNTESI DE LLUM
He triat treballar, ja fa uns anys, amb el blanc, els grisos i el negre. Vaig començar a pintar amb tots els colors. Amb els tres primaris i els seus tres secundaris. I també alguns sub tons com el siena, algun marró i altres, com el blanc i el negre. Vaja, colors de pot i de tub, normals i corrents. Hi vaig treballar espontàniament, jugant, gaudint de trobar-me amb ells.
Però va ser una etapa que vaig donar per acabada després de Tàrrega (2002). De totes maneres sempre deixo portes obertes al canvi.
Fa uns anys que en iniciar l’actual forma que tinc de pintar em vaig proposar treballar, no sobre teles, sinó sobre paper i fer servir tinta negre ”xina” i pintura blanca. El resultat és una gamma de grisos que arriben fins al negre més potent al costat del blanc pur. Si ho voleu mirar diferent, diríem que també hi ha blancs que es van convertint en grisos lentament.
Aquestes tonalitats graduals del blanc pur al negre pur és la franja on en moc amb una comoditat que em satisfà. Són la família dels grisos, una triada de primaris i una de secundaris.
Aconsegueixo zones límpides, plenes de claredat i lluentor de psicologia i caràcter explícit franc i magníficament potents. Espais intermedis de grisos degradant-se vers el blanc lleugerament ombrívols però lluminosos, encara. Ombres de tots els tons possibles. Intensitats de graus variïs, creant atmosferes que hem serveixen per expressar continguts. I amb negres intensos, obscurs, crepusculars i penombres, llum en el seu extrem de consumació.
(*) Tot és llum. I ella l’identifico, en un primer estadi amb el blanc més extrem. Acumulació de blanc, com expressió d’intensa llum. El blanc que m’ofereix el propi suport o paper, el blanc que dóna la pintura blanca i el blanc intangible però present que em dóna la potència del negre i els grisos. I que me l’ofereix per contrast. Sense negre i grisos el paper quedaria blanc i la possibilitat d’expressió seria mínima. Així arribo a veure com la llum, contenidora de tots els colors, a la fi, és la protagonista indiscutible. Però això és patrimoni de totes les expressions plàstiques. Sí, encara que en el meu cas aprimant l’ús o reduint a dos els elements en l’exercici plàstic, faig més patent aquesta unitat.
A l’altra banda el negre intens com oposat, o “falta de llum”. L’obscur, la foscor. I al mig, per les dues bandes els grisos suaus i els grisos forts. Tinc plena consciència que només treballo amb un material, exceptuant el suport paper. Treballo elaborant llum. Puc sentir-me dir que això no és possible doncs i el negre d’on surt? El negre surt de la suma de tots els primaris (una part de roig, una de grog i una de blau. O sigui, el negre és la suma d’una part de les franges de llum, la que anomenem llum visible i que l’ull capta. Les altres vuit de l’espectre lumínic (ones de ràdio, so, micro ones, infrarojos, calor, ultra violetes, rat-jos x i rat-jos gamma) hi són, però no les veiem.
La llum, el blanc com a color de síntesi (compost per tres parts de grog, cinc parts de roig i vuit de blau).(3/5/8) Fibonacci! Els atributs i valors actius de cada color es reuneixen en la llum. El blanc els reuneix en síntesi. Si utilitzo el mètode de la dialèctica de Hegel, ajudat per la lògica, poso en joc la hipòtesi que el blanc-llum o llum-blanc és el concepte amb valors expressius que trio. Que el blanc actua com a Tesi que és l’afirmació. I com argumentació, que ja la vaig exposant més amunt, resumiré que ell o ella és la unitat, doncs ho conté tot. La contradicció seria el negre? Si, ho seria, però és una contradicció aparent, doncs la presència del negre crea sinergia i potència la llum o el blanc, si voleu. És una antítesi que ja prefigura, doncs, la solució o síntesi. Haig d’afegir que la naturalesa (Spinoza) del negre, la seva íntima naturalesa és llum (dèiem, que el negre és la suma dels colors primaris). La síntesi o resolució del problema que m’he plantejat, potser immoderadament, acaba amb l’ assumpció de l’oposat aparent, ja que aquest –el negre- més que oposat o contrari és un potenciador i de la mateixa naturalesa que la llum.
TESIS (afirmació) BLANC /LLUM
ANTI-TESIS (oposat aparent o “negació”) NEGRE
SÍNTESIS (“negació”-assumpció de l’oposat aparent) BLANC/LLUM
La llum, el color, un llenguatge amb significats, codis, idees que caldrà investigar per saber els seus atributs, valors i beneficis.
Uso la tècnica oriental del negre sobre blanc (jo he afegit la pintura blanca que es extensió del suport i que es mou a la meva voluntat ) i no per això hem sento allunyat de la “modernitat”. Fer servir la pintura blanca més sòlida, em procura unes textures que observo positives, doncs la fragilitat del restant es veu compensada amb aquesta presència “de gruix” que recorda a l’espectador, més la matèria.
M’he interrogat del perquè no podia canviar el genere al color blanc. Vaig fer el mateix en descobrir que el buit era femení i que havia d’anomenar-lo la vacuïtat. A la llum la nomenem femenina. El blanc, feminitzat serà blanca. Canvi d’habits! Llum blanca = Color blanca.
