COMPRENSIÓ I EMPATIA

Posar-me en la recerca creativa, m’ha donat capacitats especials quant a la comprensió dels altres artistes, obres, poetes, espectacles, etc. Un poema d’un altre poeta es revela més transparent. Sents amb més intensitat les seves veus, d’una pintura llegeixes els seus codis amb facilitat, estimes molt profundament la poètica, per exemple d’un pallasso com el Tortell Poltrona, (vaig viure, em els setanta, un any a Sant Esteve de Palautordera), sense connectar-hi. Imperdonable.
No cal dir la meva quasi total identificació amb Henry Moore, que dir que m’emociona., és dir poc. I és que has resseguit les mateixes sendes, saps les raconades del jardí compartit i l’embat de les onades de l’oceà de l’art. Quan veus una òpera de Calixto Bieito, detectes l’esforç transgressor, l’escena dinàmica, la potència de nous codis per arribar a generacions d’avui, comprens l’amor que hi vessa i per tant l’absoluta dedicació d’aquest home al seu art. I la dansa, o el gest ple de poètica de Maria Ribera, la meva filla, dibuixant amb caràcter distint la vacuïtat! Un caracter que es dóna i que es pregunta a la vegada els perquès.(corpoprojectes)

És llavors que saps, amb certesa, que la bellesa es també cinètica, i que l’art és expansiu quant a suports. Constantment, el captes al teu entorn. Com a creador coneixes el creat arreu i t’emociona . A voltes la no harmonia es fa present i també ho pateixes. És un premi, el de la comprensió dels esforços dels altres, per afinitat. Un aliment i un consol en aquesta nostra cultura d’aspectes tan contradictoris. Amb la comprensió dels altres pots gaudir dels beneficis subtils d’una empatia treballada per ambdues bandes. S’estableix un consens implícit, una complicitat silent que realimenta l’afinitat d’esperits, que lentament i sòlidament edifiquen el cos de la bellesa.