Deprecated: Methods with the same name as their class will not be constructors in a future version of PHP; ChandelierImport has a deprecated constructor in /var/www/vhosts/riberaturu.com/httpdocs/wp-content/plugins/eltd-cpt/import/eltd-import.php on line 7
CONFUSIÓ D’ORGANS I FUNCIONS – Ribera Turu

CONFUSIÓ D’ORGANS I FUNCIONS

CONFUSIÓ D’ORGANS I FUNCIONS

Per a una obra, l’espontaneïtat és com aigua de pluja, per a un vegetal. Quina bellesa els treballs dels nens!!!!. Adquireixen vida, i energia que sorgeix de la innocència d’una ment encara inactiva.. A set anys, iniciaran l’ús de les potències mentals, més concretes. Ells són ara, un espai buit, no omplert per quasi res i essent-ho tot, alhora. Com els vegetals arriben a ser gairebé més energia que terra.

L’espontaneïtat no és amiga de molts raonaments intel·lectuals, els quals, volen prendre les regnes i realitzar la funció artística. Els nens de menys de 7 anys en són lliures, ells poden ser i fer emergir més essències primigènies, actuar amb simplicitat, sense entrebancs culturals. Més tard perdrem aquesta innocència i caldrà feina retrobar-la. Cada funció precisa un òrgan adequat.

Confondre’s porta al des-ordre. La confusió d’òrgans i funcions l’hem de resoldre. És evident, per exemple, que els perfectes dibuixos en perspectiva de profunditat que realitza Kurt Wenner en els sòls-places de tot el món, són producte d’una depurada tècnica d’observació, de la ment concreta. D’espontanis no ho són. I no és una crítica. El seu dibuix és resultat i com no, d’una educada consciència i cultura estètica-històrica, i acaben per oferir-nos una relació “òrgans- funcions” concordes. Hem refereixo que cada òrgan produeix un resultat. El seu treball prové d’unes fonts molt concretes. Una marató la durem a terme amb les cames, i segurament necessitarem de l’intel·lecte per calcular les forces i l’estratègia, i de l’emoció per controlar la voluntat. Però en l’exercici del fer artístic és més complex. L’art és un territori desconegut encara, i hauria d’estar subjecte a observació, a exploració, si voleu.. Concebi’m la ciència com a mètode d’observació i aprenentatge en evolució constant.
La ment, com a òrgan té unes funcionalitats específiques. Usar-la en art és no solament plausible, sinó necessari però l’abús, penso sincerament, que ens limita, si cerquem resultats d’origen, o pretenem d’Ell resultats colpidors.

(*) Cada expressió precisa d’uns mitjans apropiats. Usar els inadequats confon, com per exemple per al “presscliping art” és imprescindible usar la ment concreta-intel·lectual. Són, per a mi, els “retalls de premsa” siguin simples reportatges, articles d’opinió, o definides i contundents editorials fetes art. Amb medis plàstics o digitals o/i espaia’ls el presscliping art ens presenta una informació editorialitzada o no, a través de mitjans estètics ( visualització gràfica, escultòrica, sònica, tàctil, etc digitalitzat o no.) L’informació, fins ara, presentada a l’usuari amb la premsa escrita o televisada ara és possible veure la, percebre la en un espai d’art, sigui sala, exterior urbà o natural.

Reconèixer l’espontaneïtat i la disrupció- entre altres conceptes-com a elements a observar seriosament i valuosos per oferir-nos descobriments creatius superiors no és inversemblant, ni inaccessible.
(pressclipingart és un terme que he posat en circulació amb tota la llibertat del món i si tinc un motiu important, és el profund respecte que sento per als meus companys periodistes. Vaig estudiar periodisme i vaig exercir breument.