CULTURES, ESTÈTIQUES I RESISTÈNCIES

Els models estètics canvien. Les cultures i les tendències els fan créixer i canviar. El que ahir era vàlid, agradava i satisfeia, avui és inadequat. El bàsic, per al creador, per a l’artista, és haver-se construït una consciència estètica que l’ajudarà a destriar i que li permetrà poder alliberar, qui sap si amb dolor o alegria, les potències pròpies, amagades. De vegades cobertes de crostes culturals i psicològiques. Bàsic doncs, que ell contempli el seu propi treball, pugui reflexionar i lentament però amb fermesa, construir el propi aprenentatge, per, més tard, adquirir mestratge. O sigui ser capaç d’exercir control, de les seves potències ja fetes acte, amb consciència ascendent.

L’evolució de la pròpia consciència estètica alhora que es personalitza, o sigui s’arrela en el sí íntim i superior, s’universalitza també, perquè els dos processos d’anar endins i fora són simultanis. I ho són més, si es treballa en tots dos sentits i conscientment. Per establir la independència pròpia, el feroç, enemic feroç és dins, generat per les pròpies impotències, pors, ignoràncies, paràlisis i fora per les variades i constants pressions socials, que un accepta. Obstacles que penso no hem de confondre amb les resistències naturals, pròpies i inherents al desenvolupament de l’experiència. Aquestes ens facilitaran un benefici clau en el nostre ascens al portal creatiu. D’aquestes resistències extraurem l’esforç conscient. Eina alhora, per entendre i crear. Comprendre l’origen d’elles, és una tasca a fer.

(*) Cada època rep en herència un llegat estètic i alhora crea les seves pautes i normes. Genera i aixeca nova dansa, arquitectura, pintura, escultura, joieria, nova música i expressions plàstiques, teatre, cinema, opera, còmics, poètica i literatura renovades. Ha fet néixer una nova percepció en el viure. És difícil saber com s’ha arribat a concretar el corrent més cabalós que al final s’imposa i ho xopa tot. Sembla com si una onada impossible d’eludir, cobrís inspirant-los les ments dels humans amb un desig de canvi i millora en tots els ordres.
És innegable, que d’una forma seqüencial es va succeint una evolució estètica. M’agrada fixar-me en els ajustos del moment social i el moment personal de l’artista, que opera en aquest mitjà. Aspecte que dilucida la seva contemporaneitat..