EQUILIBRI I QUOTIDIÀ

L’esforç de l’artista per comunicar haurà d’anar encaminat a mantenir el seu art per damunt la línia horitzontal del que se’ns mostra i apareix com a “normal”.. La quotidianitat sovint esdevé massa prosaica, percebuda com a vulgar, per ser contemplada com a art. Haurem de “re-visar” el dia a dia, per veure-ho amb un altre tint especial. Seria com quan es deixa de menjar uns dies i després es torna a la taula. Els primers menjars ingerits han deixat de ser quotidians per adquirir un gust especial i suggeridor. Seguim amb l’hàbit de menjar intocat, no obstant això, ara ha adquirit una altra lluentor. Segueix sent tot quotidià, encara que viscut de forma més plena.
L’art és un fenomen semblant. L’ordinari, sense deixar de ser-ho el convertim en extraordinari.

Aquest art ha d’elevar-se per sobre aquesta horitzontal i fer-se magnètic, atractiu, i perquè no, provocador de visions i mons desconeguts per a l’observador.( pre-veure). Encara que podríem, amb una altra consciència i percepció de les coses més afinada, veure el quotidià com una veritable obra d’art. Introduir elements de poètica, però més que introduir, revisar la pròpia percepció. És l’observador que modifica la realitat. Vestir la, decorar la, guarnir la, disfressar la, només augmenta el soroll. L’art ha de procurar i ajudar al canvi de percepció de l’espectador-autor. Tots sabem del que parlo. Un enamorat, com veu la vida? L’entusiasme, l’alegria, el goig no només estètic, la capacitat d’emocionar nos, s’acosta al quotidià rei xit, d’un quotidiá, fet art.