LLENGUATGES I MATERIALS

No hi ha materials no-artístics. O el que és el mateix, tot serveix per fer art. Deixeu-me fer aquesta afirmació contundent per expressar la força creativa Tot, en mans humanes és susceptible de convertir-se en art. Tot tipus de matèria primària o manufacturada és susceptible, en humans desperts a la sensibilitat estètica i educats en llibertat, de convertir-se en una obra d’art. La no acceptació, vindrà donada per la falta d’educació de l’usuari-receptor. Elements per elaborar art hi ha des dels estrictament materials, fins als més subtils. Des de la pedra o l’argila fins a la llum. La llista és llarga i fer un esbós dels mes proclius, és una activitat amplia i laboriosa.
Bàsicament hem de buscar en cadascun dels materials, el llenguatge primari que ens ofereix.

Un alfabet que haurem de desxifrar per escriure frases amb ell i ser entesos. No està tot fet i descobert, i existeixen molts materials, físics o subtils, dels quals no hem tret molta informació, ni riqueses, que de ben segur, contenen. Nous alfabets primer i llenguatges complexes que estan per descobrir i potser per construir.. Sense parlar dels materials composts, aquells que hem confeccionat, donant-los una utilitat i lloc i que l’artista sagaç, descobreix en ells signes, llenguatge, símbols, etc, en definitiva, elements de comunicació. Ús estètic. Em plau citar en aquesta entrada a Joan Brosa, un geni dels codis objectuals.

(*) Entreveig que com més compost és un material, més complex és la manipulació del seu llenguatge i difícil de comprendre i extreure significats intel·ligibles. Del vegetal convertit en teixit, del pigment fet color, de l’argila o la pedra, de la fusta o el paper, dels materials sintètics, del propi espai, la llum, els gasos, els processos químics i físics, els ferros i els acers com a materials primaris els compostos…inacabable. Els meus gustos, perquè tots en tenim de gust i triem, s’acosten als materials naturals. Respectar el material en si, en estat pur, sense sofisticacions, mescles i cobriments tècnics ( barroquisme o caos molecular). És el gust de l’arquitecte en deixar el formigó a la vista, o l’ebenista o escultor en fusta deixant expressar la bellesa del material.

Respectant el material, acceptant la seva naturalesa. D’altre forma, o sigui ocultant-lo, sembla que tapi quelcom que ell usa però no accepta que es mostri. Una contradicció. Tinc la certesa que som en un moment històric en què, en tots els ordres, la transparència i el que és en essència, ha de relluir. És deixar el material sincer., sense cera o fingiments, lliure de mescles i cobertures.(cobreix i menteix) Respectar la seva íntima naturalesa és reconèixer la perfecció dels materials que ofereix la natura?