LLIBERTAT

LLIBERTAT

En àrees plenes de reglamentació, normes i protocols (esports, treball, horaris, circulació, administratives, polítiques…) la llibertat es veu conduïda, obligada i reprimida. Sóc plenament conscient que amb llibertat també ens hem dotat d’aquestes normatives. La nostra cultura es múltiple i distinta. El món de l’art és un dels reductes, en què ella, la llibertat, pot ser sembrada, cuidada i exercida perquè doni fruits de creació madura i autèntica. Qui no ha conegut crítiques ferotges quan un creador surt dels models i cànons establerts? A totes les èpoques! Fer una crítica a un cuiner perquè ha preparat una sopa diferent ho trobem estúpid. A això si que no ens atrevim!

La llibertat és un valor molt potent i espanta. Per rebaixar i diluir la seva potència se li afegeixen, amb cautelosa i astuta visió, connotacions de desprestigi. Com afegir aigua a un bon vi.. Hàbil manipulació que manté estatus, en llocs comuns. En art, renunciar a l’exercici de la llibertat, és renunciar a valors i fruits molt intrínsecs de la creació. “Adquirir-la”sembla encoratjador, però una vegada obtinguda és un gran compromís tenir-la a les mans i fer-la créixer. El seu desenvolupament serà vital. La presa de decisions requereix pensar. Requereix, de vegades, inacció. Silencis plens d’expectants possibilitats. La llibertat no s’adquireix; s’exerceix o se la reprimeix. Ho fa un mateix o ho pateix un d’un altre. Actuem, creem o som sota la pròpia pressió de la limitació imposada per nosaltres. D’això en podríem dir por. I si es dóna la segona realitat, som presoners o esclaus de voluntats amb interessos sempre lluny del bé essencial de l’artista. L’inestimable valor de créixer.

(*) El risc a equivocar-se, és un altre repte que no tots els creadors volen assumir. Sense ell penso que la paràlisi pot solidificar tot el procés creatiu. Sense aquest risc, assistirem, quasi sempre, a resultats previsibles.
L’artista, sap el que significa quedar davant el buit i tenir tota la llibertat d’acció!! L’artista sap quins esforços signifiquen, iniciar la senda excloent, massa vegades. A exclusió social, ens referim. Una altra paradoxa podria donar-se, en el cas que, la llibertat la delimitem solament, al món de l’art, i que ens oferim la parcel·la de l’art com a excusa.

Ribera Turu
Privacy Overview

This website uses cookies so that we can provide you with the best user experience possible. Cookie information is stored in your browser and performs functions such as recognising you when you return to our website and helping our team to understand which sections of the website you find most interesting and useful.