ORIGEN I USURPACIÓ
No tinc gens d’interès en la novetat. La novetat entesa i viscuda per la nostra cultura de “comportaments comercials- industrials” es configura com una presentació de producte cíclica ment diferent, sempre en les formes més exteriors, per atreure seduint i dissipar competències. Es juga amb el superficial, formes i colors, també amb continguts, per descomptat estímuls que conduiran al comprador a la seva destinació. Aquests mètodes, tipus “innovació comercial-industrial” es poden donar i es practiquen també en el món de l’art? Hem imitat els models del màrqueting per aplicar-los a una àrea tan seriosa com és el de la creació? O l’art ha deixat de ser-ho i és una perllongació de consum estètic?
Amb aquests mètodes, assistirem al llindar de la seva degeneració. Hi estem acostumats, és l’art succedani! Succedanis de cafè, xocolata, llana, pa, música…. succedanis de la pròpia existència? Per haver-hi, gairebé tot, avui, és factible convertir-ho en succedani. Una suplantació fàcil de digerir, un engany fàcil d’encaixar, tot o gairebé tot és susceptible de ser substituït, l’autèntic, per un succedani. Manteniment aparent de funcions, i usurpació d’essències. És el disseny de mentir amb estil, però mentir. I per ser enganyats, facilitem, ser-ho. Quedem satisfets amb poc, i greument contents. Acostumats per educació, a rebre els trossos, desconeixem el concepte del tot, de l’enter, del integre i complet..partits acceptem la part.
L’art, original, arriba de l’origen. Tot l’altre, succedanis, són l’ombra de la llum.
La novetat sol ser, superficial, formal i sensacional, sorprenent i educada ment “encantadora”, en el millor dels casos. Moltes vegades, horriblement decorativa. Massa vegades, sense amb prou feines ocultacions i dissimuls se’ns camuflen succedanis de segona o tercera generació, els uns i els altres en un joc de despropòsit i engany. Glaomour enaltit per mitjans de comunicació que fan el joc al Gran Joc.
A voltes , quan cal ser disruptiu, s’és. Es fa el que convé, com el fabricant davant una comanda. M’ho demanes, t’ho faig. La novetat, avui, també és tècnica i de suports. Usem un altre terme per explicar, quan un artista o creador fa de la seva obra alguna cosa especial i sincera. No és novetat, per descomptat. És original, i si ho és i és especialment i sostinguda ment, és genial.
