Poema visual
Inicio aquest blog amb un dels temes que penso seguiran dicidint molts assumptes de la nostra cultura. És un vell tema mai esgotat, el de Fibonacci, que semblant als dofins es submergeix i apareix, segur que en cicles de temps diferents, però que hi és constant per oferir-nos informació.
Indica, pel meu entendre, que ens oblidem repetidament d’assumptes importants, enduts per immediateses urgents. L’Art li deu molt a aquesta seqüència i en un blog dedicat a aquesta disciplina he cregut essencial iniciar-ho, recordant-lo.
Uso el poema-visual, com a mètode per comunicar un tema, com ho feria un articulista. La prosa poètica, breu i estètica la trobo molt adient per a dies, que com els d’avui, el lector vol respostes a interrogants amples i d’abast. De segur que els meus inicis com a periodista m’han influït i finalment conduït a aquests resultats. Pot ser que l’experiència resulti inhabitual. Proposar-vos-la és un repte que espero que us agradi.
?
.
000000000000000000000000000000000000000 ou còsmic00000000000000000000
111111111111111111111unió1111111111111111111111111111111111111111111verticalitat
11111111111111111111111111111111111111111111111111111comunió111111111111111111
2222222222222222222fidelitat2222222222222222222222222222222222222222222
3333333333333333333333333333333333333333agraiment33333333333333333333
55555555555555555555555555555555555555555555555555555555555555555555
iniciació 888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888
13131313131313131313131313131313113131313131313113fertilitat131313131
21212121212121212121212212121212121212121212121212121212121212121212
434343434343sobiranía434343434343434343434434343434343434343graal3434
555555555555555555555555555555555555555555555555destí5555555555555555
88989898989898989898989898989888989989898989898989898989898989898989 14411441441441cor144144144144 1441441441441vas44144144144144144144141
33233233233233233233233233233233233233233233233233llibre2332332332332
377377agregació37737737737737737737737737737737737737737737737737737761061061061610610610610610610610610610610arca61061061061061061061061
9879879879centre9879879879879879 98798798798798798798798798798798798
15971597159715971597159715971597159715971597159715971arca597159715971
258425842584258425842584258422584258425842584gracia2584258425842
41814181418141receptor81418141814418141814181418141814181418141814181
67656765676567656765676567656765676567656765676567656765676567656765
10946094610946109461094610946109461094610946109461094610946 10946
1771117711177111771117711177117711177111771117711177111771117711
28657286572865728657286528657286572societat6572865728657
AXE
immortalitat 750257 abundància
121393 12139 121393 121393 121393
196418 196418 196418
317811 317811
514229
832040
1346269
2178309
3524578
5702887
9227465
14930352
24157817
39088169
63245986
102334155
165580141VIDA16558014
267914296 267914296 267914296
Apèndix al poema Visual. Monòlit a Fibonacci.
i el nombre d’or 1,61803398874989 o nombre Phi
Reflecteix aspectes de l’evolució de la matèria en tota la seva bellesa, és la clau que mou el pany de la porta a la proporció àuria, la divisió d’un segment en una proporció justa que brilla amb harmonia. Una espiral logarítmica en què els radis creixen proporcionalment. Aquest nombre que anomenem auri i els grecs Phi, és l’origen de la seqüència de Fibonacci. L’espiral d’àrees, de distints angles formant polígons i orbites, en creixement i ascens.Però no és ell el descobridor original, Fibonacci n’és l’importador el 1202 de l’Índia, on Pingala, l’any 200 ja ho havia descobert. I vés a saber si, i és el més probable, també ho va recollir de civilitzacions més antigues!
Havien passat 1816 anys, més de divuit segles!, seqüència de patrons que, conforma la geometria que anomenem sagrada.
..0..1..1..2..3..5..8..13..21..34..55..89..144..233..377.. 610…….
Amb sistema binari seria,
(0..1..1..10..11..101..110..1101..10101..100010..110111..1100011.. aquest darrer correspon al 89)
¡un voltatge radicalment estable en el subministrament de tensió, ens deixaria usar sistemes amb més resultats!
exemples de com és forma la seqüència:
13+ 21 = 34 / 34+55 = 89 / 55+89= 144 / 89+144 =233 / 144+233 =377/ ……
Així, sumant les dues darreres xifres, iniciem el camí espiral-logarítmic, evolutiu, en ordre, per bastir harmonia.
Seqüència que s’allotja arreu, n’és l’essència proporcional del creat, de tot el que respira i no respira, tot sembla que amaga la forma-seqüència.
Ho veiem, a les coliflors de l’hort, en els transparents teixits de les aranyes, en les espirals dels ciclons tropicals i en els quatre braços de la nostra galàxia, fins en l’arbre genealògic dels mascles d’un aixam d’abelles. També en el vol del falcó quan s’atansa a una víctima i en els gira-sols. . 55 espirals en una direcció i 89 en l’altre, en la dansa dels insectes apropant-se a la llum, en la distribució de les branques..etc
Les aplicacions matemàtiques, avui, és multiplica’n..a Linus, sí. Projecte Debian de sofwear, fa servir eines, patrons de l’any 200!
I si en el microcosmos es dóna la seqüència, en la macro també.( o l’univers no és femení, també?, tot el manifestat requereix dos pols d’energia i dos gèneres).
N’estic segur, per llei de semblança o correspondències, que el “ventre” del cosmos conté
el mateix patró seqüencial i el nostre sistema solar, a la Via Làctia, barri humil de la galàxia,
entre el braç d’Orió i el de Sagitari, el mateix patró hi és present. L’univers és un caldo
semblant al de les mares i àvies de tots, una sopa de molts i diversos ingredients,
ben bullida a l’olla de les espirals, les llums i les xarxes eteri-nexals flexibles, un caldo
que pren sabor exquisit!, inconegut i ple de vida, la nostra pròpia.
Cada un dels nombres escalars significa un repte evolutiu, un estadi, un designi, un espai, un segment en la corba espiral..un procés, una tasca, un graó de l’escala.. un temps. On som ara?
Que significa’n el, 0 i l’1 i l’1 altra vegada i el 2……i tots els altres en concret? i el 21, i el 55..i el 610…
Perquè tots i cada un dels plecs de la llum i les inevitables ombres, significa’n, no?
Més enllà de les lletres, paraules i llenguatges, i de les nostres poesies, algoritmes i narracions, sabem que tot, cada element i gest del creat, també parla.
Cadascun amb els seus codis, sempre ocults a mirades desinteressades..És una qüestió de salt dimensional? O es tracta d’evolucionar en la nostra de dimensió?
Per això hi som, no? amb l’origen i vers l’origen, no és així?,
Portar la matèria de què disposem, a culminar processos, o som en la condemna de la repetició, del bucle i la paralisi?, pujats i lligats al símbol del 8?, l’inacabable tedi? Pujats a la cinta de Moebiüs. El més atroç fora que hi fossi’m lligats, sotmesos i retinguts!
Som en el 21 i hem de fer el salt al 34?, per més tard gaudir de l’equilibri dinàmic del 55..quins obstacles poden aturar-nos?
Em pregunto..quins frens, qui els acciona i desacceleren l’arribada dels dies de la victòria? la de cadascun de nosaltres, i la col·lectiva!
Quina victòria i sobre qui o què, diran alguns!
És una victòria sobre un mateix per ascendir de més a menys dens, instant a instant, cicle rere cicle.
Preguntes que cerquen resposta, respostes que sé, seran acomplertes segons la intenció interna i el poder inherent de la pregunta, només cal un temps, potser dos, del cert és que, el que cal és temps. Temps per re-identificar-nos.
És amb ell que elaborem el ser, i ser aquí. Ser finalment.
NOTA. El poema visual en un inici, només era una columna vertebral numèrica descendent, generada seguint la norma de Fibonacci, finalment ha pres forma de copa o vas i segons com es miri d’arbre. He optat per jugar amb els símbols que les formes i els nostres objectes com la copa, ens ofereixen. L’amplitud és donada només per la repetició horitzontal de la columna central de nombres. Convencionalment construïm arrenca’n d’una fonamentació sostinguda a terra. Aquest Monòlit en honor a Fibonacci, és diferent en tant la direcció d’origen. Va de dalt a baix. És un descens numèric i de paraules que conforma’n l’objecte triat, la Copa i l’Arbre, símbols de gran valor per la pròpia significació interna i útils, per tant, en el nostre camí de descoberta i exposició. La copa reb, l’arbre reb i fitxa.
Unió / Comunió / Axe / Societat / Fidelitat / Cor / Centre / Vas / Gràcia / Ou Còsmic /
Vida / Receptor / Destí / Agraïment / Sobirania / Agregació / Iniciació / Arca / Graal / Centre / Immortalitat / Abundància/ Llibre / Verticalitat /.
Vint-i-quatre conceptes d’una riquesa apassionant i enormes, capaços en la seva dinàmica interrelació col·lectiva, d’oferir-nos subtils missatges que és el que pretenem amb el Poema Visual, Monòlit a Fibonacci, que suggereixi!
