POESIA I ESTAT DE CONSCIÈNCIA
La poesia en mans d’un poeta, es converteix, en certa manera, com amb altres activitats, en un ofici. Encara que és l’ofici, menys ofici de tots. És l’ofici de viure i saber deixar sobre la taula, veus-aliment per a ànimes amb gana, la primera la seva. Un artesà de paraules i so, i sobretot d’atmosferes, no solament sensacionals, més o menys suggestives, sinó de missatges amb contingut substancial. Ella, és de les poques i escollides activitats on, a més d’ofici, requereix d’un estat de consciència diríem que especial. Primer existeix l’estat, més tard hi haurà l’exercici i experiència amb els materials i per fi, l’ofici. Combinat, desembocarà en la fluïdesa i el discórrer de la visió immediata.
L’ofici aporta la llengua, l’estètica?, la forma. Si l’ofici ofega els altres companys de viatge, el poeta, deixa de ser-ho en la seva plenitud. I dic ofega perquè la paraula, el llenguatge no sempre transparenta certeses i realitats. A voltes es converteix en instrument que tapa, cobreix i distorsiona i és llavors que el llenguatge fa d’instrument per la confusió, escenari sempre de domini d’uns sobre altres. És quan el llenguatge distorsiona la realitat, quan no explica i es desajusta d’ella, que l’anomenem mentida? Tinc ganes de pensar-ho això, i com es produeix, en els afers estètics aquesta instal·lació, puntual o progressivament i amb quin grau de consciència. L’energia especial del poeta, la seva capacitat info-comunicativa, donarà vigor, entusiasme i energia nerviosa al poema. Revestida d’energia-poètica, la forma vibrarà com ho fa un instrument musical, amb harmonia. Sense aquesta energia, la forma resta freda, mental i buida.
Un clot sense emocions que hi faci niu i perllongació la vida. Un instrument que manca de l’essencial, la presència activa del músic interpret. Una realitat sense artificis, desvestida, despullada de sorolls, revestida d’una claredat que ho fa tot delicadament especial.
El poeta, l’iniciat, és capaç de veure i descobrir aquesta realitat que sembla que està enamorada “d’una altra” realitat. Vivències de frontera. No m’estic referint a fronteres entre nacions. Són fronteres entre estats. Estats de consciència.
